a) Tenint en compte aquesta diferència dialectal, us prepararíeu d’alguna manera? Per què? Si la resposta és que sí, especifiqueu com.
Prèviament a començar a treballar a l’aula, ens formaríem i aprendríem els trets més característics i distintius del dialecte emprat pels nostres alumnes. Per tal de poder afavorir una bona comunicació sense dificultats pel que fa referència al vocabulari, les expressions... dels infants.
Un cop a l’aula ens enriquiríem lingüísticament a través de la interacció amb els alumnes i mostraríem interès envers aquest dialecte buscant informació per resoldre els dubtes que ens vagin sorgint, preguntant els altres docents, als mateixos alumnes, etc. És important que com a mestres, malgrat no parlem i/o utilitzem el mateix dialecte, siguem capaços de corregir les incorreccions lingüístiques dels nostres alumnes. Això comporta una preparació constant a l’hora de fer front a les limitacions que ens podem trobar en aquest tipus de situacions.
b) Quan els nens us sentin parlar, és probable que us facin comentaris com que «parleu diferent», que «per què no feu servir tal paraula» o senzillament que «per què no parleu com ells». Com enfocaríeu aquesta situació? Per què?
Afrontaríem aquestes situacions responent amb normalitat, ja que considerem important transmetre la idea de diversitat als nostres alumnes, tan present en la societat actual. D’aquesta manera tractarem la diversitat lingüística a l’aula com a element enriquidor tot transmetent els valors de respecte, tolerància i interès per aprendre més aspectes d’aquesta diversitat.
En respondre aquestes preguntes formulades pels infants parlaríem dels diversos dialectes que pot presentar una mateixa llengua depenent de la situació territorial. Tot i així, l'estàndard ajuda als parlants a comunicar-se i a entendre's millor.
2. Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes. Poseu-ne exemples.
Per tal d’enriquir el cabal lèxic, hem pensat que seria interessant proposar els alumnes una primera activitat d’investigació. Aquesta consistiria a fer una recerca a partir dels mitjans de comunicació (premsa, espai meteorològic de la televisió, meteocat, etc.) de tot aquell lèxic propi del temps atmosfèric. Aprofitant aquest recull lèxic seria interessant posar-lo en comú amb els altres companys a l’aula. D’aquesta manera cada infant s’enriquiria dels coneixements dels altres tot interactuant amb ells i fent un intercanvi d’informació. Amb aquest intercanvi es treballaria, a més de l’aprenentatge de noves paraules, l’expressió dels alumnes.
El mestre propiciaria en altres sessions l’expressió del vocabulari après per tal d’assegurar-se la interiorització d’aquest per part dels infants.
3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on aproximadament el noranta per cent dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlant. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?
En el cas dels nivells educatius inicials es proposaria portar a terme un programa d’immersió lingüística durant els quatre primers cursos escolars, ja que són les edats reconegudes com a aptes per ser les de més capacitat plàstica del cervell humà.
Per tal que el programa tingués èxit tindríem en compte els tres requisits següents:
- Propiciar que no es perdi la llengua de casa i fomentar l’actitud i la motivació de la llengua de l’escola.
- El mestre facilitaria a l’infant que aprengués la nova llengua usant-la sense por a equivocar-se, és a dir, fent-la servir tot i que encara no la conegués totalment.
- El mestre hauria d’interactuar constantment amb l’alumne tot demostrant un domini superior de la llengua per tal que l’aprenent revés l’input per part de l'interlocutor.
- En el cas dels nivells educatius superiors (a partir dels set anys) el mestre en tot moment faria ús del català com a llengua vehicular no només en l’assignatura de llengua catalana sinó en totes.
Per treballar l’expressió de la llengua correctament els mestres idearien diferents activitats lúdiques, dinàmiques, atractives, divertides, etc. Amb les activitats es treballaria un bon ús de la llengua per tal de presentar aquest tema als infants d’una manera més propera.
En tot moment, caldria tenir present els reforços positius per part del mestre a aquells infants que fessin un ús correcte de la llengua catalana, més que no pas les correccions constants. Perquè sovint són enteses com un fet negatiu, que fa retrocedir a l’infant en el seu aprenentatge lingüístic, en comptes de fer-lo avançar. Els errors s’han d’interpretar com una oportunitat per aprendre i enriquir-se els uns amb els altres.
4. Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:
- Anar de ventre: aquesta expressió pertany al registre col·loquial. Considerem que no és la més utilitzada per tractar amb nens. Fa referència a la cavitat del cos de l’ésser humà i els animals vertebrats que contenen els òrgans principals de l’aparell digestiu, orinal i genital. Així doncs, si no hem explicat als nens anteriorment què és el ventre, el procés digestiu... difícilment podran arribar a entendre aquesta expressió.
-Anar al lavabo: a diferència de l’anterior, en aquesta expressió no queda especificat amb quina finalitat es va al lavabo (a rentar-se les mans, orinar...). És una expressió formal i la més recurrent en l’àmbit escolar.
-Defecar: és una paraula totalment culta que s’utilitzarà en contextos més formals. Considerem poc adequat tractar aquesta paraula amb un nen, ja que aquest no entendrà el seu significat com a tal. Se li pot dir que defecar equival a fer caca, però no hem de pretendre que el nen la inclogui en el seu vocabulari habitual.
- Fer caca: tot i que és una expressió infantil per a designar l'acció d'expulsar els excrements, creiem que és correcte utilitzar-la en el context escolar, principalment en els primers cicles de l’ensenyament. Posteriorment hauríem de fer servir expressions més correctes i adequades al nivell maduratiu dels alumnes, com per exemple els esmentats anteriorment (anar de ventre, anar al lavabo o defecar).
- Fer popó: és una expressió d’origen vulgar totalment incorrecte i que s’utilitza en àmbits familiars. Considerem que, com a models de llengua que són els mestres, mai haurien d’utilitzar aquest terme en un context escolar, per molt petits que siguin els infants.
- Cagar: tot i que aquest mot sovint s’acostuma a utilitzar en frases fetes com: cagar-se a les calces, cagar-se de por o cagar-se en... opinem que es podria arribar a utilitzar en un context escolar únicament entre el grup d'iguals (infants). Tot i així, cal busacra un sinòmin d'aquesta paraula, ja que aquest terme pertany al registre vulgar i no és convenient utilitzar-lo a l'escola.
- Menjar: és un verb present en el context escolar, fa referència al fet de mastegar i empassar un aliment sòlid. Considerem que el podríem emprar tant en un context formal com informal. Cal tenir en compte que no té el mateix significat que el terme alimentar.
- Alimentar: és un verb que correspon al registre formal quan fa referència al fet de donar aliments a una altra persona perquè es desenvolupi i creixi. Es diferencia del verb menjar, ja que aquest no té totes les implicacions que suposa alimentar-se a un mateix, a un altra persona. Alimentar és un verb molt present a les aules per la seva importància dins la vida dels éssers vius.
- Péixer: és un verb massa culte per utilitzar-lo dins del context escolar. Aquest ha entrat en desús dins de la nostra societat. Tot i així, creiem que és important que la mestra doni a conèixer l’existència d’aquest verb com a acció de fornir d’aliment a una persona o a un animal.
- Cruspir/endrapar: són paraules que pertanyen al registre col·loquial. Entenem que els infants les utilitzin entre ells sempre i quan siguin conscients a qui es dirigeixen i en quin context ho fan, fet que ha de ser ensenyat pels mestres. Els mestres també les poden usar tenint present el context, és a dir, sent conseqüents amb el que han ensenyat. Així doncs, al pati seria una situació idònia per usar-les, ja que és un context molt més informal, en canvi a l’aula no.
- Ficar-se fins al cul (d’algun menjar): aquesta expressió creiem que és totalment vulgar i per tant en l’àmbit escolar no pot ser emprada pel mestre ja que també ha de procurar que els seus alumnes no la utilitzin.
- Atipar-se com un lladre: creiem important treballar les frases fetes en l’àmbit escolar per tal que els alumnes les entenguin (el sentit figurat que presenten aquest tipus d’expressions pot arribar a confondre’ls) i les incorporin en el seu lèxic.
Les frases fetes cal, primerament, treballar-les a l’aula i posteriorment incorporar-les en el vocabulari habitual de la mestra i dels alumnes, però s’ha de tenir en compte l’edat del grup d’alumnes amb què es treballa.
- Alletar: Correspon al registre formal quan fa referència al fet d’alimentar amb la llet materna a cries d’animals, i també serveix per designar l’acte de donar el pit a un infant.
- Un bup bup/un meu meu: aquestes onomatopeies poden ser emprades per un mestre d’infantil en ensenyar als alumnes el so que emet un gos o un gat. Però caldria que la mestra fos conscient a l’hora d’usar-les per no crear la confusió a l’infant entre la denominació de l’animal i la imitació del so que emet.
- Un gos, un gat: considerem que aquests dos termes poden ser utilitzats en l’àmbit escolar sense cap problema a l’hora de referir-se a aquests animals en qüestió.
- Un gosset, un gatet: també es podria considerar correcte sempre que ens vulguem referir a un gos o un gat petit ja que aquests mots presenten el diminutiu -et que en ocasions també pot presentar connotacions afectives o valoratives.
- Un ca, un moix: aquests dos termes corresponen a la llengua estàndard regional de les Illes Balears. Per tant en aquest context el seu ús és correcte. Fora de les Illes Balears no és aconselleble propiciar l'ús d'aquests mots els infants.
5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola, de manera col·lectiva, poguessin dur a terme per afavorir aquest objectiu.
Considerem que l’enriquiment de la llengua és un afer transversal i com a tal és important treballar-lo al llarg del curs escolar. Però no només a les àrees de llengua sinó a totes les matèries que s’imparteixen, fins i tot en activitats extraescolars per tal d’afavorir la interiorització de la llengua per part dels infants.
Una de les accions que podrien dur a terme els mestres de l’escola per enriquir la llengua és l’apadrinament lingüístic. Aquest consisteix en formar parelles d’alumnes de l’escola amb la condició que cada membre de la parella ha d’estar fent un curs diferent al de l’altre. La funció d’aquest apadrinament és la d’enriquir el coneixement dels alumnes més petits (educació infantil) a partir de la interacció amb els més grans (educació primària), tot fent que els grans llegeixin als petits un text procedent de qualsevol temàtica.
La parella lingüística ha d'establir una conversa sobre temes trivials, escollits prèviament pel mestre. Per aquesta raó creiem que és una acció transversal, en tant que els temes poden estar relacionats amb qualsevol àrea de coneixement.
Per tal d’enriquir els alumnes grans de la parella, aquests hauran de fer una preparació prèvia a l’activitat a realitzar.
Es farà en grups cooperatius a l’aula. Primer buscaran un tema que pugui ser d’interès pels més petits i tot seguit en faran una recerca. A continuació hauran de sintetitzar allò que considerin rellevant per explicar els infants, adequant el llenguatge al nivell del grup d’edat amb el qual treballin. En acabar, hauran de preparar-se l’explicació tot fent simulacions a l’aula.
