El model lingüístic dels mestres: reflexió

a) Com a Mestres, quines opcions lingüístiques prendríem respecte les varietats geogràfiques?

Som conscients que l’escola és un context on conflueixen gran nombre de varietats lingüístiques. Aquesta realitat ha de ser present en la tasca dels educadors, ja que aquests esdevenen un model lingüístic per als infants. Per tant, com a mestres sempre hem de respectar i fomentar la llengua pròpia, tenint en compte les varietats dialectals d’aquesta.

Si anéssim a treballar a una escola on es parlés una varietat diferent a la nostra, en un primer moment ens esforçaríem per entendre els trets distintius d’aquesta com ara vocabulari, frases fetes, etc. per tal de comprendre en major grau les intervencions, preguntes, explicacions... dels nostres alumnes, ja que en teoria, el mestre hauria de tenir la capacitat d’adaptar-se a totes les situacions sociolingüístiques que es poden donar en el context escolar. Al mateix temps que nosaltres ens adaptem, hauríem d’intentar que aquest mateix procés també l’experimentessin els infants, és a dir, hauríem d’ajudar-los a ser conscients de la resta de varietats lingüístiques que existeixen, i saber els trets distintius més característics de cadascuna per poder-les entendre.

Considerem, tal i com afirmen els autors de la lectura, que l’escola és un agent de normalització lingüística i per tant, una de les seves responsabilitats referents a la llengua és la de donar model. Com hem dit abans, cal que l’escola ensenyi l’estàndard general, però a l’hora ha de mantenir les formes pròpies de la regió i donar a conèixer altres estàndards regionals.

Creiem que no és competència del centre escolar que un nen/a de Mallorca pugui parlar com un de València. Pensem que realment per a l’aprenentatge de l’infant no és rellevant que sàpiga expressar-se oralment en altres dialectes, sinó que sigui conscient que existeixen diferències en una mateixa llengua i que comprengui sense dificultats textos, intervencions, explicacions, etc. pròpies d’un altre estàndard regional diferent al seu. Per tant, com a futures mestres hem de transmetre als nostres alumnes que les varietats dialectals enriqueixen la llengua, esdevenint un signe cultural i d’identitat.

Com ja hem argumentat anteriorment, la nostra opció lingüística com a mestres serà utilitzar l’estàndard regional, ens podem trobar amb situacions on dintre d’una mateixa aula els infants parlin diferents dialectes. Creiem que aquest fet no s’ha de plantejar com un problema o inconvenient, sinó com un avantatge, ja que gràcies aquesta varietat lingüística, els alumnes podran conèixer diferents dialectes d’una manera molt significativa i directe. Per tant, tot i que el nostre model de llengua serà l’estàndard regional, aprofitarem la riquesa lingüística de l’aula per mostrar altres varietats, ja siguin estàndards o no.

Finalment, dir que cal que els mestres trenquin amb els prejudicis lingüístics i valorin totes les varietats lingüístiques, transmetent d’aquesta manera als infants la riquesa de les llengües. És molt important fomentar una actitud de tolerància i respecte cap a la resta de varietats que no són la nostra, ja que totes són iguals d’importants dintre de la llengua catalana. Per acabar, volem destacar que sovint els infants de la regió de Barcelona creuen que l’única varietat correcta és la seva. Com a mestres, hem de fer veure als infants que, malgrat que aqueta varietat sigui la més utilitzada per als mitjans de comunicació orals i escrits, tots els estàndards regionals són iguals de vàlids i d’importants.

b) Quin registre ha de fer servir un mestre per dirigir-se als alumnes?

És molt important dirigir-se als alumnes en un registre formal, sobretot quan ens trobem emmarcats dins del context de l’aula, ja que d’aquesta manera es creen uns hàbits de parla i s’estableixen unes normes en referència a la llengua i registre. Aquests diàlegs, transmissió de coneixement... s’han de portar a terme en registre formal, ja que se suposa que l’escola ha de donar les eines o recursos necessaris als alumnes per tal que es puguin expressar correctament en aquest registre, sigui quina sigui la varietat dialectal de cada discent. No hem d’oblidar, però, que el llenguatge dels mestres a més de ser formal ha de ser entenedor i adequat als dels nens per tal de facilitar la comunicació. Per tant, hem de parlar un registre formal adequat a les edats o nivells que tinguin els nostres alumnes.

D’altra banda, no creiem necessària la utilització d’un llenguatge informal com a via per aconseguir una comunicació més propera amb els alumnes. Si volem crear una situació de més confiança i trencar les distàncies entre mestre- alumne, cal tenir en compte la comunicació no verbal (gestos...). Aquesta ajuda a crear un clima més proper, motivant la participació dels alumnes. Al mateix temps, cal fer una readaptació del registre estàndard, però mai arribant al punt de fer un ús informal de la llengua davant dels infants. No hem d’associar la utilització d’un registre formal amb una relació freda i rígida entre el docent i el discent.

Si com a mestres el nostre objectiu és que els alumnes obtinguin recursos per adequar-se als possibles contextos, cal que el propi docent esdevingui un model capaç d’adaptar-se a les diferents situacions comunicatives (excursions, colònies, classe, pati,...).

Com a conclusió, tot i que com ja hem argumentat anteriorment, creiem necessari que el mestre es dirigeixi als alumnes en un registre formal, l’escola té l’obligació de donar a conèixer a aquests els diversos registres.

c) Quina importància té la llengua en les diferents àrees de coneixement?

La llengua és un conjunt de varietats lingüístiques i una eina de comunicació tant oral com escrita. Aquesta ha estat imprescindible al llarg de la història i ho continua sent en totes les àrees de coneixement, ja que aquesta és un eix transversal i a més ens permet comunicar-nos.

Considerem que si s’ha d’avaluar el nivell de llengua, tots els mestres han de ser responsables del bon ús d'aquesta, tant en l’àmbit de normativa, de redacció, com a l’hora d’expressar-se oralment, ja que tal i com es diu en el text: "tot mestre és mestre de llengua" . Els alumnes han de tenir present que la llengua és un eix transversal i per tant és present en totes les matèries.

En una classe d’educació física és menys usual treballar la llengua escrita, ja que, la gran majoria de sessions es dediquen a practicar exercicis, fer jocs, etc. El mestre interacciona amb l’alumne per mitjà de la llengua oral i en fomenta el bon ús. En canvi, en l’assignatura de llengua catalana creiem que té el mateix nivell d’importància treballar tant l'expressió, llengua i comunicació oral com l’escrita perquè aquestes es complementen.


d) Més enllà dels estudis de magisteri, quina responsabilitats té un mestre pel que fa a les seves competències lingüístiques?

La llengua catalana en tots els àmbits de l’escola és una formació lingüística permanent per a tots els alumnes. És per aquest motiu que l’escola (juntament amb l’administració i els mitjans de comunicació) és un agent de normalització lingüística i, per tant, el mestre ha d’estar capacitat per transmetre una bona formació lingüística, esdevenint d’aquesta forma un bon model.

No obstant això, hem d’adequar el nostre llenguatge al dels infants, és a dir, hem d’entendre l’argot (entenent com a tal una forma més de riquesa lingüística) que usen ells per comunicar-se i fer comprensible i assequible el vocabulari que el mestre empra a l’aula i fora d’ella. Però mai hem de confondre aquest fet amb el d’usar el mateix argot que els nostres alumnes.

El model lingüístic present en l'educació formal no és l’únic que rep l’alumne. L'infant també està influenciat pel llenguatge utilitzat en altres àmbits del seu entorn. Hem de tenir present que la riquesa de la diversitat pot enriquir l’infant amb totes les varietats lingüístiques presents a l'aula.

Però, tot i això, des de l'escola s'ha d'intentar potenciar el registre formal de la llengua, per tal que l'alumne sigui el més competent possible.

Ara bé, quan el professorat s’adreça al conjunt de l’aula per donar instruccions es requereix un plantejament més formal. Tots els mestres d’una escola catalana han de tenir una competència lingüística i comunicativa prou àmplies que permetin un domini important de la llengua. Aquest domini s’acostuma a assolir amb el títol. Ara bé, la responsabilitat d’haver assolit un nivell òptim recau sobre el propi mestre. Per aquesta raó moltes vegades cal recórrer a d’altres fonts per tal de millorar les competències lingüístiques que s’haurien d’haver assolit. En part, podríem atribuir aquesta responsabilitat a l’administració, ja que hauria de ser la responsable d’oferir un ventall prou ample de cursos de formació lingüística als mestres que oferissin un nivell òptim per a aquests.

Els mestres hauríem de vetllar per l’enriquiment del nostre llenguatge. Això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentació cultural. Cadascun de nosaltres som responsables del nostre reciclatge personal i professional.

Cursets, debats, fòrums, estudi, lectura etc. són només algunes de les propostes que ens ajuden a millorar la nostra capacitat lingüística. Ara bé, els principals ingredients són la voluntat i la predisposició.