La llengua catalana, ha de ser un objectiu d’aprenentatge com a eina comunicativa per als infants nouvinguts, per això, els mestres i l’escola han de tractar la llengua catalana com la llengua vehicular de l’ensenyament tant oral com escrita. Totes les matèries s’haurien de fer en català (excepte les altres llengües). El fet que la llengua catalana sigui un fil conductor sobre el qual gira tot el treball a l’aula, fa que els infants que no són catalanoparlants adquireixin el català de forma significativa i funcional en el seu dia a dia.
a) Quines estratègies podrien facilitar que aquests alumnes entenguin els missatges orals dels mestres?
Partint d’una situació en què ens trobem a un alumne nou no catalanoparlant caldria posar en pràctica unes estratègies que facilitessin la comprensió per part de l’infant dels missatges orals dels mestres. Algunes d’aquestes poden ser:
- Reforçar les explicacions de la mestra amb imatges que il·lustrin de forma entenedora i dinàmica aquells aspectes que la mestra transmet oralment en català.
- És important que el docent reforci les explicacions orals amb una bona gesticulació, expressió facial, moviment corporal, desplaçament en l’espai de l’aula... en definitiva, potenciar la comunicació no verbal.
- Respecte a l’ús del llenguatge cal dir que el mestre, per tal de facilitar la comprensió del català per part de l’alumne nouvingut, cal que: projecti la veu, faci una bona entonació, vocalitzi, utilitzi un lèxic entenedor i adequat al nivell dels infants, etc.
- L’infant nouvingut podria tenir un company/a de taula que esdevingui un referent i un suport per a ell, que l’ajudi en els moments de dificultat i a comprendre els missatges orals de la mestra. Aquesta situació no només permet que l’infant nouvingut aprengui, sinó que tant el seu company/a de taula com la resta dels infants poden enriquir-se: pel coneixement de la nova cultura, per l’ajuda que l’ofereixen... Cada setmana podria ser un company/a diferent que fos l’encarregat d’ajudar-lo.
- La mestra a l’acabar l’explicació o la seva intervenció oral a classe, hauria d’apropar-se a l’alumne i preguntar-li si ho ha entès tot, dedicar-li uns minuts per explicar-li allò que no ha entès o ha tingut més dificultat. Portar a terme una atenció més individualitzada.
Totes aquestes propostes poden ajudar l’alumne nouvingut no catalanoparlant a aprendre la llengua catalana de manera progressiva. Entenent així els missatges orals i escrits que la mestra i la resta de companys/es van transmetent. D’aquesta manera, es podrà assolir una comunicació més fluïda en què l’alumne nouvingut hi participi de manera més activa.
El paper del mestre és molt important en aquestes situacions, ja que ha d’estar disposat a adaptar-se a les necessitats que presenten aquests alumnes i a modificar, dins de la programació, allò que sigui necessari perquè l’alumne aprengui i es desenvolupi adequadament. Per tant, ha de ser flexible i conscient dels possibles canvis o adaptacions curriculars que es poden realitzar. Ha de proporcionar recursos i eines perquè aquests infants s’integrin i s’adaptin fent ús del català com la llengua vehicular per comunicar-se dins i fora de l’escola.
Tot i així, creiem que totes aquestes estratègies d’intervenció que hem proposat, són accions, hàbits i valors que la mestra sempre ha de tenir presents dins de l’aula, hi hagi o no un nouvingut.
b) Quines estratègies poden facilitar que aquests alumnes intervinguin oralment a classe?
En primer lloc, cal que els infants nouvinguts entrin en contacte i aprenguin la nova llengua usant-la, gràcies a la comunicació i interacció amb els companys, mestres, personal no docent...
A l’hora de facilitar la intervenció oral dels alumnes nouvinguts a l’aula podem fer servir recursos i eines pedagògiques que fomentin la participació dels infants i l’ús de la llengua. Alguns exemples d’aquests materials són:
- Jocs en què es treballi l’expressió oral, com ara: dur a terme obres de teatre, recitar poemes, cantar cançons o simplement dur a terme jocs on sigui necessari parlar i comunicar-se amb els altres.
- Per mitjà de materials audiovisuals, com ara el visionat d’un pel·lícula, podem fomentar la interacció i motivació dels alumnes fent que aquests expressin de forma oral aquells aspectes que més els hi ha agradat o amb els que s’ha sentit més identificats; fomentat d’aquesta manera els debats orals a l’aula.
- Finalment dir que el mestre hauria de crear situacions en què els alumnes hagin de participar activament: assemblees, pluja d’idees, debats, intercanvi d’opinions, exposicions orals... Activitats que s’haurien de dur a terme de manera transversal en totes les àrees de coneixement i en tots els nivells (sempre adequant-se als alumnes i a les seves experiències prèvies).
No obstant això, sempre cal tenir en compte que tant la mestra com els companys han de mostrar una actitud de respecte i empatia cap a l'infant nouvingut, ja que quan alguna persona comença a parlar una nova llengua necessita que l’ajudin i l’animin a expressar-se sense tenir por ni vergonya de cometre errors.
c) Quines estratègies pot fer servir el mestre com a interlocutor de l’alumne o per corregir-lo de cara a millorar la destresa lingüística dels alumnes?
Per a qualsevol nen nouvingut, el fet d’adaptar-se i adquirir una altra llengua és complicat i dificultós. Un procés que requereix temps, dedicació i esforç per part de l’aprenent i l’ensenyant.
El salt o la distància entre la llengua de casa d’aquests nens i la llengua de l’escola, pot ser, en molts casos, causa de fracàs escolar, però hem de tenir en compte que cal fer aquest salt per tal que els nostres alumnes puguin desenvolupar de manera progressiva la seva capacitat comunicativa amb la llengua. Per això, és molt important que el mestre tingui una competència lingüística i comunicativa molt rica que permeti un domini important tant de la llengua oral com de l’escrita (la qual cosa es transmetrà mitjançant el diàleg espontani del mestre amb els alumnes...).
A part de tenir i saber transmetre als nens totes aquestes competències lingüístiques, el mestre pot fer servir altres estratègies per fer que la destresa lingüística dels alumnes millori, com ara:
- Instaurar un temps de lectura conjunta d’un conte/refrany/poema a la classe una vegada a la setmana, el qual posteriorment s’haurà de comentar entre tots. Fer un treball de redacció individual donant importància tant a les competències orals com a les escrites, entre d’altres.
- Integrar la llengua als nouvinguts a través de la literatura.
- Fomentar l’hàbit de gaudir amb la lectura o amb les redaccions pròpies.
- Fer assemblees en què tothom participi, doni opinions sobre un tema, faci propostes, queixes, felicitacions... (competències orals).
- Fer als alumnes escriure una carta a un altre company de la classe un cop al mes, explicant-li quina sensació té del grup, els seus amics, els seus hobbies...
- Fer exposicions orals sobre un tema treballat a classe i preparat pels alumnes.
En definitiva, creiem necessari que en totes aquestes estratègies per a millorar la destresa lingüística dels alumnes nouvinguts es presti una atenció individualitzada a aquells que tenen més dificultats. També creiem convenient que el mestre faci adaptacions curriculars, que aprofiti els recursos del centre i s’ajudi de les TIC.
No hay comentarios:
Publicar un comentario